La CUP-Crida per Girona denuncia que el Grup Boira té obert el bar Núria amb una concessió municipal caducada fa 15 anys

La formació denuncia la deixadesa i la permissivitat del govern de Marta Madrenas, i exigeix l’obertura immediata d’un concurs públic per a l’explotació del servei

La CUP-Crida per Girona ha denunciat que el bar Núria, propietat del Grup Boira, està presentant l’activitat de restauració de manera irregular perquè la concessió municipal per a l’explotació de la construcció fa 15 anys que va caducar. La formació denuncia que en 15 anys els governs del PSC, amb el tripartit, i de CiU no hagin estat capaços de solucionar aquesta situació, i critiquen el tracte de favor continuat del consistori envers el Grup Boira.

La primera concessió municipal al bar Núria va ser atorgada l’any 1939 al propietari d’un negoci familiar, que el 1968 va traspassar-lo a la seva filla. En aquest moment va signar-se una nova concessió per a 25 anys amb la nova propietària, que el 1993 va demanar una pròrroga de 10 anys que va ser acceptada pel govern de Joaquim Nadal. Just després d’obtenir la pròrroga, la propietària va anunciar el traspàs del negoci al Grup Boira per jubilació. A canvi d’un nou projecte arquitectònic, del qual va resultar l’actual Núria, l’Ajuntament va acceptar el canvi de titularitat sense obrir un nou concurs. Actualment el Grup Boira paga un cànon anual de 900.000 pessetes (uns 5.000 euros) + l’IPC des del 1993.

La CUP-Crida per Girona ha exigit explicacions a l’actual govern per no haver posar remei a aquesta irregularitat heretada dels governs socialistes i del tripartit, i ha reclamat l’obertura d’un concurs públic immediat per a l’explotació del servei a partir d’ara. Els cupaires han alertat que en els darrers mesos s’han detectat múltiples irregularitats en les concessions municipals a empreses privades, per la qual cosa ha insistit en la necessitat d’auditar tots aquests contractes, intensificar la tasca de fiscalització i aplicar la màxima transparència. “Les grans empreses i lobbies de la ciutat han gaudit massa anys de la permissivitat de l’Ajuntament, i això s’ha d’acabar”, han conclòs des de la formació. 
La CUP-Crida per Girona qüestiona que l’informe encarregat per Madrenas plantegi reduir el nombre de llits del futur Trueta

La formació critica que l’estudi, que ha costat a l’Ajuntament 17.000€, només defensi l’opció d’ubicar el nou Trueta a Domeny, i reclama un debat públic amb tots els agents de la regió sanitària de Girona basat en criteris tècnics i assistencials

La CUP-Crida per Girona ha fet una primera valoració de l’estudi encarregat pel govern gironí sobre el futur hospital Trueta. En primer lloc, els cupaires consideren “innecessària” la despesa de l’informe, que ha costat a l’Ajuntament de Girona 17.000€, i qüestionen la seva utilitat, pel fet que se centra únicament a subratllar els aspectes positius que suposaria fer el nou hospital a Domeny, sense analitzar comparativament altres ubicacions alternatives, o detectar punts febles de l’opció de Domeny. En aquest sentit, han assenyalat que “aquest estudi és més una acció propagandística que un treball tècnic”.

Pel que fa al seu contingut, la formació n’ha qüestionat diversos aspectes com ara que aposti per un model d’hospital continuista sense tenir en compte els dèficits i mancances actuals; que defensi una reducció de llits sense preveure les necessitats dels propers anys; o que renunciï a plantejar un salt en el model d’equipament que permeti el Trueta créixer com a hospital de referència. Hi ha altres afirmacions de l’estudi criticades per la CUP, com que suposadament hi ha garantit un pressupost per suplir la mancança de transport públic cap a Domeny, o que no és necessari valorar l’impacte ambiental sobre la riba del Ter amb l’argument que ja hi havia la previsió de desenvolupar el sector, sense tenir en compte les afectacions que comporta en termes de mobilitat, urbanització i activitat la creació d’un hospital.

Respecte a l’aposta per rebaixar el nombre de llits i plantejar un model d’hospital semblant o més reduït que l’actual, la CUP-Crida per Girona ha qüestionat que el govern gironí avalés i posés totes les facilitats per l’ampliació del projecte privat de la Clínica Girona a l’entrada sud de la ciutat, que augmenta el nombre de llits respecte a les actuals instal·lacions, i que en canvi no apliqui el mateix criteri en el cas del Trueta. En aquest punt, els cupaires han posat en dubte l’aposta del govern convergent per defensar la sanitat pública, un aspecte que tampoc surt reflectit en cap punt de l’estudi, i ha avançat que s’oposarà a qualsevol retallada tant pel que fa a l’àmbit laboral com respecte al nivell assistencial.

En definitiva, la CUP-Crida per Girona ha reiterat la necessitat d’encetar un debat públic que abasti tota la regió sanitària de Girona i no només la ciutat de Girona, que tingui en compte tots els actors implicats, i que es faci d’acord amb criteris tècnics per garantir la màxima qualitat assistencial. Així, la formació ha reclamat al govern de Marta Madrenas “que deixi d’actuar en funció d’interessos localistes i que es posi al servei de la resta d’institucions i actors de la regió sanitària per contrastar propostes i apostar per l’alternativa més idònia des del punt de vista tècnic i assistencial”.
La CUP-Crida per Girona exigeix que s'auditi la gestió privada dels aparcaments soterrats

La formació reclama “posar fi a les irregularitats i a la manca de control” i qüestiona el model de gestió privada del servei

La CUP-Crida per Girona ha exigit al govern de la ciutat que realitzi una auditoria exhaustiva i pública sobre la gestió dels aparcaments soterranis de la ciutat, amb l’objectiu de detectar possibles irregularitats i incompliments dels contractes amb les empreses privades que estan explotant el servei. En els darrers mesos, els serveis tècnics de l’Ajuntament de Girona han detectat nombroses irregularitats com ara el fet que la majoria de contractes no tenen aprovat el pla de viabilitat econòmica ni la justificació de les taxes.

Els cupaires demanen que un cop feta l’auditoria el govern convoqui una audiència pública per informar la ciutadania de l’estat dels contractes i s’habiliti un espai web amb tota la documentació. Així, la formació ha reclamat “posar fi a l’opacitat, fer una fiscalització estricta i posar en coneixement de la fiscalia possibles irregularitats que es puguin considerar constitutives de delicte”.

Fa anys que la CUP-Crida per Girona planteja que la gestió dels aparcaments soterrats deixi d’estar en mans privades i se’n replantegi model a través de fórmules com ara la prestació directa per part de l’Ajuntament. Els cupaires denuncien que la manca de control en la gestió dels aparcaments prové majoritàriament dels govern del PSC i del tripartit, però qüestionen que CiU no hagi fet més passos per solucionar la problemàtica des de la seva arribada al govern el 2011. [Foto: Jordi Nadal, El Punt Avui]
Moció de la CUP-Crida per Girona per multar empreses elèctriques que fan talls de llum indeguts

La formació reclama al consistori gironí que prengui d’exemple de l’Ajuntament de Sabadell, que recentment ha rebut una sentència judicial favorable respecte a les sancions contra Endesa

La CUP-Crida per Girona ha presentat una bateria de propostes per combatre la pobresa energètica i garantir el dret a l’habitatge a la ciutat, a través d’una moció que es debatrà al Ple municipal del proper dilluns 9 d’abril. Els cupaires han reclamat que cal una aposta municipal valenta per “abordar la pobresa energètica com una problemàtica central de moltes gironines i gironins”, i “situar Girona entre les ciutats capdavanteres en la defensa dels drets socials bàsics com l’habitatge”.

Una de les principals mesures que proposa la formació és iniciar un procediment per sancionar les empreses subministradores de llum quan aquestes realitzin talls indeguts a gironins i gironines, a través de l’actual Punt d'Atenció Energètica i els serveis jurídics de l’Ajuntament. Recentment l’Ajuntament de Sabadell ha rebut una sentència favorable respecte a les sancions d’aquest tipus imposades contra Endesa, la qual cosa ha fet que altres ajuntaments hagin iniciat procediments similars d’acord amb la part de la llei catalana que no ha estat suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol. 

En referència al Punt d'Atenció Energètica, la CUP-Crida per Girona demana que deixi de ser un projecte pilot per convertir-se en un servei estable de l’Ajuntament de Girona, així com estudiar que aquesta l’oficina es descentralitzi en diferents barris de la ciutat. Una altra de les propostes que incorpora la moció és iniciar de forma immediata el treball per concretar un Pla Local d’Habitatge, i com també que es garanteixi que el proper pressupost municipal tindrà un increment en les polítiques públiques d’habitatge i de lluita contra la pobresa energètica.
La CUP-Crida per Girona engega un cicle d’actes per una ciutat “que posi els barris i les persones al centre”

La formació organitza 10 actes a diferents barris de la ciutat per abordar problemàtiques com l’educació, la neteja o les pensions, entre d’altres

La CUP-Crida per Girona ha presentat aquest matí el cicle d’actes “Els barris parlen. 10 debats de ciutat per una Girona de la gent” que se celebrarà entre els mesos d’abril i juny. Es tracta d’una programació d’activitats de diferent format, com ara jornades, debats, accions o conferències, amb què la formació vol donar protagonisme als barris gironins a l’hora de definir el model de ciutat del futur. Entre els ponents hi ha representants d’associacions gironines, professionals que treballen als mateixos barris en àmbits com l’educació, la neteja o serveis socials, i també persones de fora de la ciutat com la portaveu d’EH Bildu a l’Ajuntament de Donosti Amaia Almirall, que participarà en el debat sobre turisme.

La primera activitat del cicle tindrà lloc aquest dijous, 5 d’abril, a les 18h al centre cívic del Pont Major sota el títol “Educació comunitària: treballant per l'equitat educativa”. Consistirà en una taula rodona en què intervindran Montserrat Rebollo, bibliotecària de la Just M. Casero; Rosa Ribas, directora escola bressol El Pont; Lídia Orra, coordinadora SBAS Pont Major; Nene, educador social de l'associació Esqueix; i Josep Cortada, director de l'IES Narcís Xifra i Masmitjà. L’encarregada de moderar el debat serà Marina Valladares, tècnica de SER.GI.

Els següents actes programats seran la jornada “Parlem de cultura a la Devesa” (14 d’abril, a l’espai cívic La Rosaleda), l’acció “Més espais per al jovent gironí” (22 d’abril, a l’Esquerra del Ter), l’acte “Drets socials i de ciutadania en la República Catalana” (25 d’abril, a Can Ninetes), la xerrada “Què passarà amb les pensions?” (3 de maig, al centre cívic Onyar), el debat “L’entrada sud: un projecte de barri per a la ciutat” (10 de maig, al centre cívic Pla de Palau), la taula rodona “Girona i turisme: un nou model per conviure” (17 de maig, al centre cívic Barri Vell), el debat “El castell de Montjuïc: una oportunitat de barri” (25 de maig, al local de l’Associació de Veïns de Montjuïc), el col·loqui “Neteja: servei públic o negoci?” (5 de juny, al local social de Montilivi), i el debat “Sant Narcís: i després del TAV què?” (13 de juny, a la plaça Assumpció).

La portaveu Laia Pèlach ha defensat que “Girona necessita un model de ciutat que situï els barris i els drets de les persones al centre”, per la qual cosa ha reiterat el compromís dels cupaires per “revertir el model de ciutat espectacle que promou l’actual govern i que només té en compte el centre de Girona com a escenari turístic”. Pèlach hi ha afegit que “per poder resoldre les problemàtiques que hi ha a la ciutat en matèria d’habitatge, mobilitat, neteja o equipaments públics, cal implicar els barris a l’hora de dissenyar i dur a termes les polítiques municipals”.