La formació presenta al Ple de Girona una moció de la plataforma de víctimes de l’Alvia 04155 i organitza un acte públic en què es tractarà la seguretat al túnel de Girona

La CUP-Crida per Girona ha previst de cara a la setmana que ve dues actuacions relacionades amb la seguretat ferroviària. La primera és una moció de la plataforma de víctimes de l’Alvia 04155 (llegiu-la), en què es demana el suport municipal a les demandes d’aquest col·lectiu i que es determinin responsabilitats per l’accident ferroviari que el juliol del 2013 va causar 81 morts i 145 ferits a Santiago de Compostela. Al text es reclama al govern espanyol la creació d’una comissió d’investigació per esclarir el cas i establir les responsabilitats polítiques pertinents.

D’altra banda, la formació ha organitzat un acte públic el proper dimecres 14 de desembre titulada “La seguretat ferroviària a debat”. La xerrada, que tindrà lloc a les 19h a l’Estació Jove, comptarà amb la presència de Víctor Taibo, representant de la plataforma de víctimes de l’Alvia 04155; Xevi Vilardell, membre d’Independents Per Salt - CUP i bomber de professió; i l’expresident de l’AV de Sant Narcís, Martí Carreras. La presentadora i moderadora de l'acte serà la regidora cupaire Laia Pèlach.

La CUP-Crida per Girona considera necessari abordar públicament el debat de la seguretat ferroviària, especialment tenint en compte la situació que s’ha viscut en els darrers anys amb el projecte del TAV a Girona i les mancances en qüestions com la inexistència del pla d’autoprotecció del túnel.

El grup municipal reclama una major sensibilitat en matèria social i ambiental en les taxes i els impostos de Girona per al 2017

La CUP-Crida per Girona ha registrat una bateria de 38 al·legacions a les ordenances fiscals de l’Ajuntament de Girona per al 2017 (document). Segons la regidora Laia Pèlach, les propostes del grup municipal persegueixen “establir una progressivitat real als impostos perquè els qui més tenen paguin més” i també “dotar les ordenances fiscals d’una major sensibilitat en matèria social i ambiental”.

En l’àmbit de l’habitatge destaquen la petició d’una revisió cadastral al municipi (la darrera fou el 1990), un recàrrec d’un 50% de l’IBI per habitatges buits o incentius per incloure pisos a la borsa municipal de lloguer social. En matèria de residus, hi ha propostes com premiar l’ús de la deixalleria i de compostadors o introduir bonificacions en funció del residus generats en els barris que fan porta a porta.

Pel que fa a comerç i treball, es proposen mesures com l’augment de l’IAE en zones amb grans superfícies comercials, més bonificacions per incrementar la plantilla de treballadors fixos, o incrementar la taxa d’ocupació de via pública a grans societats. I finalment en l’àmbit de la mobilitat el grup municipal fa propostes com introduir un cost variable a les zones verdes i blaves en funció del tipus de vehicle i el grau d’emissions que generi o fer pagar l’estacionament als busos turístics.

Participació i transparència en el pressupost 2017

Finalment, la CUP-Crida per Girona ha inclòs en les al·legacions de les ordenances fiscals diverses peticions relacionades amb la transparència i la participació ciutadana, com ara la celebració d’una audiència pública per sotmetre les ordenances a informació i debat de les gironines i els gironins, o l’edició de material divulgatiu sobre les taxes i impostos del 2017 per fer arribar a la ciutadania.

En aquest mateix sentit, els cupaires han aprofitat per demanar a l’equip de govern que habiliti mecanismes de participació i transparència en l’elaboració del pressupost municipal del 2017. Segons la regidora Laia Pèlach “cal que la gent de Girona tingui la màxima informació i capacitat de decidir com es gestionen els recursos municipals.
Joan M. Minguet obrirà les segones jornades culturals de la CUP-Crida per Girona

La conferència “De Joc de Trons a Bob Dylan: la cultura pot ser banal?” tindrà lloc aquest dijous a la biblioteca Carles Rahola


La CUP-Crida per Girona ha presentat la segona edició de les jornades “Girona, ciutat i cultura”, que tenen per objectiu generar debat al voltant de les diferents vessants que confirmen el model cultural gironí. La conferència inaugural del cicle, que té per títol “De Joc de Trons a Bob Dylan: la cultura pot ser banal?”, tindrà lloc aquest dijous a les 18.30h a la biblioteca Carles Rahola i anirà a càrrec de Joan Maria Minguet, que és crític d’art i professor d’art contemporani a la UAB.

El següent acte del cicle tindrà lloc el divendres 2 de desembre davant de la Casa de Cultura, i consistirà en una jornada reivindicativa per reclamar el trasllat immediat de la biblioteca Ernest Lluch a l’edifici de l’antic hospici, que començarà a les 17h i comptarà amb actuacions musicals, un recital poètic i un berenar popular.

A més d’aquests dos actes, les jornades tractaran sobre qüestions com l’oferta museística de la ciutat (gener), la cultura popular i el projecte del Mas Abella (febrer), la música en directe als bars i locals de la ciutat (febrer), la situació del sector audiovisual gironí (març), la cultura lliure (març), els usos culturals de la Devesa (abril) o el futur del Modern (maig). [foto: Josep Losada / El Punt Avui]

Laia Pèlach: “cal que la regidoria de joventut recuperi el pes polític i les atribucions dins del govern per poder donar resposta als reptes i necessitats del jovent gironí”

La CUP-Crida per Girona s’ha posicionat respecte a les polítiques de joventut de l’Ajuntament de Girona amb motiu de l’elaboració del nou Pla Local de Joventut. La formació ha criticat la pèrdua de pes polític i d’atribucions que ha patit en els darrers anys la regidoria de joventut, i ha reclamat al govern que aprofiti el nou Pla i el pressupost del 2017 per capgirar aquesta tendència.

Segons la regidora Laia Pèlach “cal que les polítiques de joventut adquireixin un pes rellevant dins l’acció del govern, i això només és possible amb més recursos i amb un plantejament estratègic i transversal, liderat per la regidoria amb la implicació de les diferents àrees”.

Així, els cupaires han reclamat al govern gironí que el pressupost municipal 2017 es doti dels recursos necessaris per al desplegament del nou Pla, la qual cosa forçosament hauria d’implicar un augment de les partides de la regidoria de joventut respecte als exercicis anteriors.

Igualment, el grup municipal ha remarcat la importància que el nou Pla parteixi d’un plantejament transversal més enllà de la regidoria de joventut, i que prevegi els mecanismes participatius i de transparència necessaris per tal que el jovent gironí pugui fer-se partícip de les polítiques municipals que l’afecten.

D’altra banda, una de les peticions que la CUP-Crida per Girona ha transmès a la regidoria de joventut és que les mesures del Pla siguin el màxim de detallades possible, i que incloguin els agents responsables de desenvolupar-les, un calendari d’execució, un pressupost estimat i indicadors per avaluar-ne el compliment. La formació ha anunciat que farà una valoració més exhaustiva del Pla un cop hagi tingut accés a la seva versió definitiva.

Un 75% de l’empresa mixta de neteja és propietat de FCC, que ha estat acusada d’haver defraudat l’Ajuntament de Barcelona

La CUP-Crida per Girona ha reclamat al govern de la ciutat que ordeni una “revisió extraordinària” de la gestió financera de la empresa Girona+Neta. El motiu d’aquesta petició és que un 75% d’aquesta societat mixta, dedicada a la neteja viària i a la recollida de residus, és propietat de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), que recentment ha estat acusada d’haver defraudat l’Ajuntament de Barcelona.

Per aquest motiu la CUP-Crida per Girona ha cridat el govern municipal a “extremar les mesures de control” sobre Girona+Neta, i a fer arribar qualsevol indici d’irregularitat a la Fiscalia. La formació també ha sol·licitat que de cara al Ple municipal del mes de desembre es presenti un informe d’Intervenció amb les mesures que s’hagin dut a terme.

La regidora Laia Pèlach ha reclamat “maximitzar la transparència i el control públic” sobre la gestió d’empreses com Girona+Neta, i ha qüestionat un cop més l’aposta per l’externalització dels serveis municipals a grans empreses privades en comptes d’apostar per models de prestació pública o comunitària.