·  
Fins a 17 agents s’han acollit a la nova normativa que els permet jubilar-se als 59 anys sense que el govern tingués previst substituir-los

La CUP-Crida per Girona reclama al govern de CiU a l’Ajuntament de Girona una millor planificació en la política de seguretat i reivindica un model que aposti per la proximitat entre el cos de la policia municipal i els barris on treballen. La nova normativa permet que els agents de la policia municipal es jubilin als 59 anys i fins a 17 agents s’hi han acollit, una xifra molt superior als càlculs del govern de Marta Madrenas que ha provocat que el cos es vegi sobrepassat per la manca d’efectius.

Per a la CUP això és l’últim exemple de la manca de planificació en política de seguretat del govern. Laia Pèlach, portaveu de la formació independentista, ha denunciat el cas: “Feia temps que se sabia que hi hauria un gran nombre d’agents que es jubilarien i tot i això el govern ha estat incapaç de fer previsió i resoldre el problema. Això demostra que en matèria de seguretat l’únic pla que té l’Ajuntament és el de la improvisació.”

D’altra banda, la CUP-Crida per Girona reclama un canvi en el model de seguretat que aposti per les polítiques de proximitat. “Els i les agents han de formar part del teixit dels barris, són el primer contacte de moltes gironines i gironins amb el consistori”, ha comentat la regidora de la CUP, que ha denunciat que l’Ajuntament hagi retirat els agents de barri i recorda que fa uns mesos ja es va intentar suprimir la figura dels agents tutors, un altre programa de proximitat que actua a través de la prevenció i la mediació. 

Al mateix temps, la formació cupaire denuncia que encara no s'hagi tirat endavant el Consell Municipal de Seguretat, el reglament del qual està aprovat des de principis de 2017. Pèlach considera que aquest ha de ser l'espai de participació per a planificar les polítiques de seguretat a nivell municipal i ha qualificat “d’insuficient” la taula de treball engegada des del govern.


La CUP-Crida per Girona denuncia nous casos d’expulsió de veïnes i veïns del Barri Vell


·     La formació afirma que el registre creat pel govern de la ciutat no funciona i demana que l’Ajuntament intercedeixi en aquests casos 

La CUP-Crida per Girona s’ha assabentat d’un nou cas d’expulsió de llogaters i llogateres de tot un edifici del carrer Mercaders, en ple Barri Vell. Recentment, un únic propietari s’ha dedicat a comprar tots els pisos de l’edifici per així poder-ne fer fora els actuals veïns. Aquesta és una estratègia habitual que ja s’ha utilitzat en altres ocasions i que fa temps que la plataforma Més Barri menys pisos turístics ha denunciat en diverses ocasions, que acostuma a venir seguida de la reforma de l’edifici i la reconversió en pisos turístics.

Per a la formació aquest nou cas d’expulsió de veïnes del Barri Vell demostra que el registre de llogaters arrelats a Girona que va crear l’Ajuntament fa pràcticament un any no està funcionant. En aquest sentit la CUP-Crida per Girona denuncia que aquest registre ni tan sols apareix publicitat a la pàgina web de l’Oficina Municipal d’Habitatge.

D’altra banda, la formació exigeix més recursos i més proactivitat per part del govern gironí a l’hora d’evitar el procés de gentrificació que està patint el centre de la ciutat. La CUP proposa desenvolupar una política d’habitatge que observi més detingudament aquestes pràctiques i augmentar els supòsits que obliguin a actuar l’Ajuntament quan es donin aquests abusos, actualment molt restringits i d’on en queden exclosos molts casos d’expulsions.

La portaveu de la formació, Laia Pèlach, ha anunciat que preguntaran sobre el cas del carrer Mercader al proper ple de gener: “demanarem explicacions a l’alcaldessa i exigirem que intercedeixin i ofereixin solucions a aquests llogaters i llogateres”. Pèlach també han volgut destacar que els llogaters expulsats, a més, ara hauran de fer front a la realitat d’una ciutat amb un mercat de lloguer inassequible per a molts d’ells, amb preus que han augmentat més d’un 20% en només tres anys.



La CUP-Crida per Girona demana revocar l'adhesió de l’Ajuntament a Joan Carles I i a la monarquia espanyola de 1975 

La formació crítica les facilitats posades perquè l'extrema dreta es manifesti aquest dijous a la plaça 1 d'octubre i dona suport a la convocatòria de la Plataforma Antifeixista


Dilluns vinent la CUP-Crida per Girona presentarà una moció al ple de l’Ajuntament de Girona per derogar l’adhesió de la ciutat a la figura de Joan Carles de Borbó i a la monarquia espanyola feta el 28 de novembre de 1975. La iniciativa, emparada dins de la legislació franquista, va ser aprovada per unanimitat per un consistori que no havia estat elegit pels ciutadans de Girona. 

La CUP-Crida per Girona presenta la moció en el marc dels 40 anys de la Constitució espanyola. En aquest sentit, el grup municipal considera que tant la moció d’adhesió a la monarquia del tardofranquisme com la Constitució que en va legitimar la continuïtat són etapes superades. Això es va fer palès en la repressió del referèndum de l’1 d’octubre per part de l’Estat emparant-se en la Carta Magna i en el posterior discurs de Felip VI el 3 d’octubre excusant la violència policial contra la ciutadania. 

La societat gironina ha evidenciat en nombroses ocasions el seu rebuig a la monarquia. Segons el CEO, només un 23% de catalans aprova la gestió de la Corona espanyola i dels 25 regidors i regidores de l’Ajuntament de Girona, 22 han expressat en alguna ocasió el rebuig a la repressió apadrinada des de la Zarzuela i han manifestat suport a la voluntat d’iniciar un nou camí en forma de república. 

Finalment, la CUP-Crida per Girona també vol denunciar les facilitats que ha ofert l’Ajuntament de Girona a l’extrema dreta, que es podrà manifestar a la plaça 1 d’octubre aquest proper dijous 6 de desembre. Considerant que el feixisme no té cabuda a les places gironines, el grup municipal es suma a la convocatòria de de la Plataforma Antifeixista Gironina per mostrar el rebuig a la presència de Vox i Borbònia. La manifestació antifeixista començarà a les 8.30h davant l’edifici de correus.
La CUP-Crida per Girona reclama una audiència pública sobre el subministrament elèctric a la ciutat

La formació demana que el govern doni explicacions sobre les problemàtiques i les gestions amb Endesa, i proposa un pla de mesures per a la sobirania energètica

Aquest matí regidors de la CUP-Crida per Girona han visitat el barri de Font de la Pólvora i s’han entrevistat amb veïns i veïnes afectades per les interrupcions de subministrament elèctric que està patint el sector de Girona Est darrerament. Els regidors han alertat un cop més de la gravetat de la situació i han exigit mesures urgents per part del govern gironí davant d’Endesa.

La CUP-Crida per Girona ha recordat que hi ha diversos barris que estan patint problemes d’aquest tipus en els darrers mesos, i per això han reclamat al govern la celebració d’una audiència pública sobre el subinistrament energètic a la ciutat, en què l’alcaldessa doni compte de totes les incidències i problemes estructurals que hi ha en diferents barris de la ciutat, i per explicar quines mesures està duent a terme i té previst impulsar per tal de posar remei a la situació.

Cal tenir en compte que a banda dels barris de Girona Est, des de fa dos dies hi ha problemes de subministrament a Montjuïc, i que en els darrers mesos s’han produït talls i incidències a zones com Sant Daniel, Torre Gironella, Germans Sàbat o Sant Narcís, entre d’altres.

Pla per a la sobirania energètica

Igualment, des de la formació han exigit al govern que, a banda de solucionar la problemàtica relacionada amb el servei que ofereix Endesa, desplegui un pla de mesures encaminades a la sobirania energètica, com pugui ser la promoció de mecanismes l’autoabastament per part de la ciutadania, així com l’impuls d’infraestructures energètiques de titularitat municipal, o la priorització d’acords amb entitats cooperatives com ara Som Energia.
Registren més de 1100 signatures per un Pla Local d’Habitatge a Girona

La iniciativa ciutadana pel dret a l’habitatge insta l’Ajuntament de Girona a fer una política planificada i efectiva per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat

Aquesta tarda els impulsors de la iniciativa ciutadana pel dret a l’habitatge, que va presentar-se públicament el mes de setembre, han registrat 1110 signatures per tal que la proposta comenci a tramitar-se a l’Ajuntament de Girona. D’aquesta manera, s’ha superat el llindar de l’1% de persones empadronades a la ciutat majors de 16 anys que exigeix el reglament municipal de participança. La iniciativa ha comptat amb la col·laboració de les diferents entitats pel dret a l’habitatge de la ciutat, i també amb el suport i l’impuls de la CUP-Crida per Girona

L’objectiu de la iniciativa ciutadana és aconseguir que l’Ajuntament de Girona aprovi un Pla Local d’Habitatge, un instrument pendent a la ciutat des de fa anys. Els impulsos demanen que aquest Pla consti d’una diagnosi de la situació de l’habitatge a la ciutat, i un pla d’actuacions detallat, que inclogui calendari d’execució, recursos necessaris i indicadors de seguiment.

En concret, la petició registrada reclama que el Pla inclogui almenys cinc grans mesures, que són ampliar el parc públic d’habitatge; impulsar una moratòria de pisos turístics; sancionar l’ús anòmal de l’habitatge; crear incentius al lloguer a petits propietaris a través de la borsa municipal o d’entitats socials; i finalment crear un observatori de l’habitatge.

Un cop presentada la iniciativa, s'iniciarà un període d'exposició pública de 30 dies, i posteriorment s'haurà de convocar la comissió informativa o òrgan pertinent per valorar la petició, que els impulsors demanen que sigui la Taula Local pel Dret a l’Habitatge. Si aquest òrgan accepta la proposta, llavors s'iniciarà el tràmit administratiu que culminarà amb el debat al Ple municipal. Els impulsos han animat la ciutadania a fer aportacions a la iniciativa durant el període d’exposició pública, i han demanat als diferents grups que permetin l’entrada a tràmit de la petició per tal que pugui arribar al Ple.

Finalment, han alertat que “hi ha una autèntica emergència habitacional i una vulneració creixent del dret a un habitatge digne”, per la qual cosa consideren que “el goven hauria de deixar d’anunciar mesures aïllades, i fer una política d’habitatge estratègica, ben planificada i efectiva”.