En una bateria de propostes dirigida al govern, la formació també reclama mesures de transparència com un web amb tota la informació referent a la gestió d’AGISSA i una audiència pública

La CUP-Crida per Girona ha tramès al govern de la ciutat una bateria de propostes amb l’objectiu de posar fi a l’opacitat i a les incerteses que hi ha al voltant del futur de la gestió de l’aigua a la ciutat. La formació fa mesos que denuncia la manca de transparència i de debat públic en aquest assumpte i ha recordat que “l’Ajuntament com a institució té el deure d’informar la ciutadania de les irregularitats que s’han detectat en el servei, i de fer-la partícip de la discussió sobre com s’ha de gestionar l’aigua en el futur”.

Les propostes cupaires per revertir aquesta situació són fer públic l'informe municipal sobre l’estat de l’empresa AGISSA que estava previst per a finals de març i explicar els motius del seu retard en quasi dos mesos; fer una audiència pública abans que s'acabi l'any per exposar l'estat de la qüestió a la ciutadania i iniciar un debat públic sobre el model de gestió; crear un web municipal que inclogui tota la informació referent a la concessió de l'aigua a la ciutat de Girona perquè tothom pugui conèixer-ne el funcionament, l’evolució i les irregularitats que han comportat que el jutge hagi expulsat la part privada de la gestió d’AGISSA; i convocar la Taula per la Municipalització de l'aigua que s'havia de fer periòdicament i actualment no s’està realitzant.

A més d’aquestes mesures de transparència, la CUP-Crida per Girona també ha reclamat al govern aprovar un calendari d’accions des d’ara fins al desembre del 2020, data en què finalitza l’actual contracte de servei, per garantir la viabilitat municipalitzar el servei de forma definitiva. Els cupaires consideren que “cal que l’Ajuntament faci les gestions necessàries des d’un punt de vista financer, tècnic, administratiu i jurídic perquè el 2020 la recuperació pública del servei no tingui marxa enrere”.
Decàleg de la CUP-Crida per Girona per un model turístic que tingui en compte els barris i la gent de la ciutat

La CUP-Crida per Girona ha presentat, aquest matí, un decàleg amb les principals propostes de la formació sobre el model turístic de la ciutat, coincidint amb la celebració de “Girona, Temps de Flors”. Els regidors Laia Pèlach i Lluc Salellas han lamentat el retard del Pla Estratègic de Turisme, com també el fet que la redacció d’aquest document no hagi servit per a dur a terme un autèntic debat ciutadà al voltant de les polítiques municipals en matèria de turisme que necessita la ciutat per als propers anys.

En aquest sentit, els cupaires han defensat que “cal un replantejament del model turístic de manera que l’arribada de visitants a la ciutat no posi en perill la qualitat de vida de les gironines i dels gironins”, i també han reclamat una aposta per la “descongestió, la descentralització, la desestacionalització i la diversificació” del turisme a Girona. Algunes propostes dels cupaires són la creació d’un observatori ciutadà del turisme, mesures ambientals (mobilitat, residus) relacionades amb l’activitat turística, l’actualitació del Pla Especial del Barri Vell i la moratòria de pisos turístics, mesures contra la precarietat laboral en el sector, la regulació dels guies turístics, la creació del càmping municipal i mesures d’accessibilitat.

Finalment, la CUP-Crida per Girona ha presentat la xerrada que ha programat per demà dijous amb el títol “Que el turisme no ens deixi sense barris”, dins del cicle “Els barris parlen”. L’acte, que tindrà lloc a les 19h al centre cívic del Barri Vell, comptarà amb Amaia Almirall (regidora d’EH Bildu a Donostia), Arnau Barquer (plataforma Més barri, menys pisos turístics) i Òscar Domènech (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible de Barcelona). Vegeu el contingut íntegre del document:


Decàleg de propostes de la CUP-Crida per Girona sobre el model turístic de la ciutat

Introducció: Des del grup de treball de turisme de la CUP-Crida per Girona volem explicitar que la nostra proposta política sobre el turisme, un dels elements importants de la ciutat avui en dia, no està feta, en cap cas, a partir d’una posició contrària al fet turístic. Per nosaltres, viatjar, el moviment de persones i l’intercanvi cultural és sempre una oportunitat per a les ciutats i els seus habitants.

1) Observatori del Turisme. Proposem que es creï un observatori ciutadà del turisme que sigui un organisme participatiu municipal amb presència d’entitats i veïns que faci un seguiment de l’evolució del model turístic i de la seva incidència en el dia a dia de la ciutat. El debat sobre el model turístic a Girona ha de comptar no només amb els sectors empresarials relacionats amb l’àmbit i els partits polítics sinó que ha d’incorporar també entitats i col·lectius socials que portin la veu del conjunt de la ciutadania en aquest debat. El turisme és una activitat amb un impacte elevat sobre el dia a dia dels gironins i gironines, allò que coneixem com a impacte social i, per això, és imprescindible que la veu de veïns, veïnes, plataformes així com sindicats sigui escoltada i tinguda en compte. Aquest observatori ha de poder també comptar amb dades actualitzades sobre quin és l’impacte econòmic real del turisme a la ciutat ja que a hores d’ara no tenim dades contrastades sobre aquest àmbit.

2) Descongestió, desestacionalització, descentralització.  La CUP-Crida per Girona apostem per no incrementar els nivells de turisme a la ciutat. També proposem treballar per una desestacionalització - més enllà de primavera i estiu - i una descentralització - més enllà del Barri Vell - per equilibrar l’impacte del turisme a la ciutat. Creiem que és urgent una descongestió turística del centre de la ciutat per poder fer compatible el fenomen amb la vida de barri. Aquesta reflexió ve donada també perquè no volem que la ciutat depengui cada vegada més d’un sol sector econòmic com és el turisme. Per això proposem reduir el pressupost dedicada a promoció turística per poder-la destinar a altres partides com ara la cultura, educació o serveis socials així com plantejar propostes com ara que els festivals estratègics diversifiquin més la seva proposta a nivell de barris o que ens centrem en potenciar altres propostes més enllà de les actuals.

3) Diversificació. Apostem per fer propostes de promoció de la ciutat cap enfora lligades a l'entorn natural de la ciutat i a la mateixa Devesa, a la cultura més enllà de la proposta monumental i museística, i a la memòria històrica ja sigui vinculada al patrimoni industrial, la Guerra Civil, el Franquisme o la Transició política prèvia al règim del 78.

4) Càmping municipal. En una línia similar defensem que cal impulsar un càmping municipal que serveixi per diversificar el turisme però també per oferir altres fórmules econòmiques per pernoctar a la ciutat i per situar-les en indrets del municipi on els beneficis econòmics dels visitants no arriben. Aquesta proposta, que podria ser també font d’ingressos per l’Ajuntament, ha d’anar acompanyada d’una dignificació de l’espai per a autocaravanes.

5) Pla Especial del Barri Vell i moratòria pisos turístics. El creixement del turisme de forma espectacular els últims anys ha portat també un increment dels pisos turístics, especialment al Barri Vell, i de rebot una pujada dels preus del lloguer de pisos. Aquest és un fenomen que cal combatre de forma immediata i per això proposem una moratòria de llicències d’apartaments turístics i estudiar accions per limitar la presència d'AirBnb i altre plataformes similars. Així mateix, caldria una actualització del Pla Especial del Barri Vell per adequar-lo als canvis i als reptes que tenim per davant després del creixement exponencial del turisme i la transformació del comerç i els establiments de carrers com el de la Força. De fet, més enllà del treball per protegir comerços tradicionals i singulars, cal una actualització del pla de dinamització comercial per protegir el comerç enfocat a la vida dels barris. Finalment, proposem la creació d’un índex de gentrificació per analitzar si hi ha processos d’expulsió veïnal a partir del turisme.

6) Turisme i ecologisme (mobilitat). Ara mateix existeix un descontrol sobre la quantitat de cotxes que entren al Barri Vell però que pertanyen a turistes. Amb la intensitat d’apartaments turístics i hotels situats en aquesta part de la ciutat, la voluntat de pacificació que es té pel Barri Vell queda sovint alterada. A això cal sumar-hi l’ocupació d’aparcaments, especialment a la primavera i estiu, que fan aquests vehicles dificultant els drets dels veïns i veïnes. En aquest sentit, caldria impulsar un estudi sobre les afectacions de mobilitat que comporta la gran afluència turística i estudiar possibles tarifacions d’aparcament especials per aquest col·lectiu. Proposem, en primer lloc, que s’hagi de pagar una taxa per poder aparcar l’autocar a la Copa i que s’estudiï que a mitjà termini tots els autocars aparquin al pavelló de Fontajau.

7) Turisme i ecologisme (residus). Amb l’increment dels apartaments turístics s’han constatat més casos d’infracció al voltant de la gestió dels residus en aquests habitatges. Ja sigui per desconeixement del model o per altres motius, sovint el turisme no practica amb la mateixa costum la separació de residus a què aquí ens hem anat acostumant. Per això, caldria una campanya clara de conscienciació i explicació d’aquest tema en el sector així com estudiar possibles tarificacions especials per aquests casos així com un treball per incorporar noves papereres de reciclatge als carrers del Barri Vell.

8) Drets laborals. Cal que l’Ajuntament i qualsevol òrgan que treballi pel turisme a la ciutat incorpori el discurs de garantia de drets laborals en la seva pràctica del dia a dia. És important que en aquest àmbit, l’Ajuntament plantegi un pla d’accions per garantir la qualitat de l’ocupació en un sector que és altament precari. Entenem que és responsabilitat de tots els agents vetllar perquè això sigui així, un fet que ara mateix no està passant. Així mateix, és especialment important que ens fixem en la feminització de la precarietat que existeix en aquest sector i, per tant, proposem polítiques específiques en clau de gènere.

9) Turisme accessible. Proposem un pla immediat d’actuacions per garantir el turisme accessible a la nostra ciutat. Ara mateix, la majoria d’equipaments tenen mancances clares en aquest sentit ja sigui a nivell de presentació de la proposta cultural o per accedir físicament en alguns espais. Ens sembla del tot inadminissible que en aquests últims quatre anys no s’hagi avançat considerablement en aquest sentit.

10) Guies turístics. Plantegem que l'activitat econòmica dels guies turístics, amb la corresponent ocupació de l'espai públic, especialment del Barri Vell, sigui gravada amb una taxa com ho són també les terrasses o els actes amb finalitat lucrativa als carrers de la ciutat. Així mateix plantegem la necessitat d'impulsar un servei públic de guiatge a la ciutat per poder incloure continguts que sovint resten abandonats o poc explicats en els àmbits culturals, socials o ambientals.
La CUP-Crida per Girona i ERC-MES volen que les AMPES segueixin gestionant els menjadors escolars

Els grups municipals de la CUP-Crida per Girona i ERC-MES presentaran una moció al proper Ple municipal per tal que les AMPES i les AFAS segueixin gestionant els menjadors dels centres escolars. Els impulsors han explicat que “el Consell Comarcal del Pla de l’Estany ja ha comunicat a algunes associacions de famílies que no els renovarà el conveni de gestió, i això ha generat alarma i molts dubtes entre les entitats”. Segons han declarat Laia Pèlach (CUP-Crida per Girona) i Pere Albertí (ERC-MES), aquesta situació comportaria “una important pèrdua de control sobre els aspectes del menjador escolar dificultant enormement l’adaptació a les necessitats i al projecte educatiu de cada centre: no seria un gestió de proximitat com fins ara”.

Aquesta decisió del Consell Comarcal del Pla de l’Estany podria replicar-se al Gironès, i per tant, a la ciutat de Girona. El problema, segons expliquen la CUP-Crida per Girona i ERC-MES, és de naturalesa jurídica i per això demanen al Departament d’Ensenyament que “trobi una fórmula per tal que les AMPES i AFAS puguin seguir gestionant els menjadors escolars”. Les formacions d’esquerres defensen que “la gestió per part de les entitats permet la integració del menjador escolar amb el centre educatiu, i adaptar les condicions del menjador tals com el menú o el monitoratge als interessos i necessitats de l’alumnat i les seves famílies”. En canvi, defensen que si ho gestiona directament el Consell Comarcal “s’externalitzaria a grans empreses que replicarien el mateix model a totes les escoles sense adaptar-se a les necessitats de cadascuna”.

Paral·lelament, a la moció demanen que el Consell Comarcal del Gironès “busqui alternatives per tal de preservar el sistema actual de gestió per part de les AMPES i AFAS mentre no es trobi la fórmula jurídica definitiva”. [Imatge: Diari de Girona]

La formació reclama una aposta pel comerç de barri, i defensa estudiar una modificació del planejament urbanístic en clau social i ambiental

El Ple de l’Ajuntament de Girona decidirà, dilluns que ve, si suspèn temporalment l’atorgament de llicències per a grans superfícies comercials, tal i com proposa una moció presentada pel grup municipal de la CUP-Crida per Girona. La iniciativa dels cupaires preveu establir una moratòria d’un any per a l’establiment de grans cadenes, per tal d’impulsar una modificació del planejament urbanístic municipal que permeti “actualitzar el model de ciutat de futur a partir de criteris socials, ambientals, urbanístics i de promoció del comerç de proximitat”.

La moció també proposa acordar que els terrenys de titularitat pública s’utilitzaran per a finalitats públiques com poden ser equipaments, vials o habitatges; i prendre el compromís d’incrementar la partida pressupostària destinada a la promoció del comerç local i de barri que viu avui en una situació precària i de perill. Segons els cupaires “ha arribat el moment de definir quina és la ciutat que ens imaginem per un futur a partir de criteris com el de la mobilitat, el medi ambient, el teixit de barri i el comerç de proximitat”.

La CUP-Crida per Girona ha denunciat que mentre el govern convergent ha avalat i liderat grans operacions urbanístiques perquè grans cadenes vinguin a la ciutat, la política de promoció del comerç de proximitat s’ha estancat, i el comerç de barri pateix un debilitament progressiu. La formació ha recordat que en els últims anys la ciutat ha incrementat en desenes de milers de metres quadrats les grans superfícies comercials a la ciutat, en zones com el Parador del Güell, en què s’ha afectat la biodiversitat de les Hortes de Santa Eugènia, l’Avellaneda, on properament s’hi establirà un Leroy Merlin, o la plaça Salvador Dalí, on hi ha hagut un important increment de metres quadrats comercials de l’Hipercor.

Segons els cupaires, la implementació de desenes de milers de metres quadrats de grans superfícies comercials té diferents afectacions al dia a dia de la nostra ciutat, com ara el debilitament del comerç local, de proximitat i de barri, “imprescindible pel teixit socials, participatiu i veïnal dels nostres barris”;  les conseqüències negatives per a la biodiversitat i el medi ambient de la ciutat, com és el cas del Parador del Güell; i finalment l’aposta per la mobilitat motoritzada i unipersonal que dificulta la mobilitat sostenible i incrementa la contaminació atmosfèrica. La formació també critica que en alguns casos aquesta aposta ha significat també la venda de terrenys públics que podien haver anat destinats a usos socials com ara revertir els dèficits pel que fa al parc d’habitatge públic. [Imatge: L'Econòmic]
La CUP-Crida per Girona aposta per una ràdio municipal de qualitat, arrelada i compromesa

La formació proposa la gestió directa del servei i critica que el govern convergent opti directament per l’externalització

Avui la CUP-Crida per Girona ha fet públiques les seves propostes respecte al projecte de ràdio municipal de Girona, en unes setmanes clau per al futur de l’emissora. La formació lamenta que el govern convergent no estigui impulsant un debat sobre el projecte radiofònic que necessita la ciutat, i que hagi optat directament per externalitzar-ne la gestió. Davant d’això, els cupaires han traslladat a l’equip de govern una proposta amb les línies que, segons el seu parer, haurien de guiar el futur projecte de ràdio municipal. La formació també ha fet un reconeixement explícit “a les companys i companyes de Fem Girona, que des de fa sis anys han fet créixer la ràdio local i de qualitat”.

D’una banda, la CUP-Crida per Girona aposta per un model de gestió directa per part de l’Ajuntament amb un pressupost mínim i inicial de 100.000€, cosa que hauria de permetre que la ràdio municipal gironina “exercís de model d’innovació, proposta periodística de qualitat i de referent de la demarcació en aquest àmbit”. Hi ha diversos ajuntaments equiparables amb Girona que han apostat per aquest sistema de gestió amb resultats exitosos, per la qual cosa els cupaires han criticat l’aposta del govern de Marta Madrenas d’externalitzar la gestió del servei a través d’un concurs.

Les propostes de la formació per al futur projecte de ràdio municipal passen per garantir la pluralitat i la connexió amb els barris de la ciutat; l’ús del català i d’un marc nacional autocentrat en les emissions; apostar perquè les entitats gironines participin directament en els continguts i en la gestió dels programes; desenvolupar el projecte de ràdio digital; dotar d'un espai permanent de servei educatiu a la ràdio en connexió amb centres educatius; equipar l’emissora amb recursos tècnics i infraestructures municipals pròpies; garantir condicions laborals de qualitat per al personal; fer una emissora compromesa amb els drets i llibertats bàsiques i amb la no discriminació; i finalment incloure la perspectiva de gènere en tots els aspectes de la ràdio, des de la composició dels equips de locució i de col·laboració fins a la definició dels continguts. [Imatge: FeM Girona]